Co gera ora, dopo aver vendemà,
se ‘ndava nel sorgo, ormai secà,
co le seste a sgabotar panoce:
quele pì basse le ghe tocava ai boce.
Par far ordane e i canpi ciari,
le ganbe taià vegnea postà a canari;
un laòro de fadiga e de tanti supioni,
ma restava indrìo solo i scataroni.
Finìo se metea tuto so ‘l carètelo,
desso sì che scumissiava el belo:
se ‘ndava soto el portego a scartossare,
guai restare co le man in man a vardare!
Co vegnèa pì fredo se finiva in stala, o anca nò,
l’inportante gera essarghe tuti par far filò;
co i scartossi 'ndava fato el leto a le vache,
parchè le se butasse na volta strache.
Le panoce le vegnea portà sù nel granaro,
e tuto el resto ’ndava butà so ‘l luamaro;
un poco a la volta se scumissiava a scaolare,
slargando ben el gran par non farlo suare.
Nel fogo se metèa i tursi a farlo ardìre,
e lì al caldo, na volta finìo de patire,
nel caliero se cusinava lenta lenta,
el magnare de senpre: la poenta.